Forma jurídica de la cooperativa

 - Què és una cooperativa

- Una cooperativa és una empresa formada per persones físiques o jurídiques

que s'uneixen de forma voluntària per satisfer les necessitats i les aspiracions

econòmiques, socials i culturals en comú, mitjançant una empresa de

propietat conjunta i de gestió democràtica. Una cooperativa es constitueix

amb un mínim de tres socis o sòcies que han de realitzar l'activitat

cooperativitzada que correspongui segons la classe de cooperativa de què es

tracti. S'exceptuen les cooperatives de consumidors i usuaris i les cooperatives

de segon grau.

L'empresa cooperativa es basa en uns principis establerts per l'Aliança

Cooperativa Internacional (ACI). Entre els principis que la identifiquen, cal

destacar la democràcia empresarial que defineix la seva gestió, la participació

econòmica del socis, l'interès per proporcionar formació i informació als socis

així com la millora de la situació econòmica i social, tant dels components com

de l'entorn comunitari.

- Condicions que poden tenir les cooperatives

-Iniciativa social

Són cooperatives d’iniciativa social sense ànim de lucre les que tenen com a finalitat

la integració laboral, la plena inserció o la defensa de persones, o col·lectius amb

dificultats especials d’integració o afectats per qualsevol classe d’exclusió social o

limitació de llurs drets socials, o bé la satisfacció de necessitats socials no ateses, o

ateses insuficientment pel mercat. Per assolir llur finalitat, l’objecte social d’aquestes

cooperatives pot èsser la prestació de serveis assistencials, terapèutics, sanitaris,

residencials, d’atenció domiciliària, culturals, recreatius o altres de naturalesa social

o bé qualsevol mena d’activitat econòmica. (Llei 12/2015, de 9 de juliol, de

cooperatives, article 143).

Sense ànim de lucre

Qualsevol de les cooperatives citades anteriorment, pot tenir la condició de “sense

ànim de lucre”, sempre i quan compleixi amb els requisits bàsics següents: els

excedents de lliure disposició no es distribueixen entre els socis, els càrrecs dels

membres del Consell Rector no són remunerats, les aportacions dels socis al capital

social no poden meritar un interès superior a l’interès legal del diner, i les

retribucions dels socis treballadors o dels socis de treball, no poden superar el 150%

de les retribucions aplicables al personal assalariat corresponent. (Llei 12/2015, de 9

de juliol, de cooperatives, article 144)

Estructura cooperativa

- Els guanys es reparteixen en parts equitatives, sense formar una pirámide

salarial.

- Òrgans duna cooperativa de treball: assemblea general, consell rector,

intervenció i comitè de recursos. Els Òrgans de la Cooperativa s'estableixen als

arts. 19 i seg., de la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de cooperatives.

- Els socis o treballadors, independentment del seu lloc laboral o

responsabilitat, tenen igual veu i vot a les assemblees.

- El nombre de socis es defineix sota estatuts, per la qual cosa no és una cosa

comuna a totes les cooperatives; depèn de cadascuna.

- Els objectius són dependents de les necessitats dels socis, però igual que en

societats mercantils, sol ser el guany per als socis.

- La base del funcionament de la cooperativa és que les decisions, les

responsabilitats i els beneficis es reparteixen de forma equitativa, enfront de la

presa de decisions i el poder que atorga una empresa a un grup limitat dels

seus membres.

Quins avantatges té una cooperativa?

- La cooperativa presenta una sèrie d'avantatges respecte d'altres formes

societàries:

● Capital social variable: el capital social s'estipula als Estatuts, per la

qual cosa es pot adaptar a les possibilitats dels socis que decideixen

emprendre la cooperativa.

● Responsabilitat limitada: els socis només són responsables pel

capital que han aportat, no més.

● Bonificacions fiscals: per la seva especificitat poden gaudir de

determinades exempcions i bonificacions a nivell fiscal.

● Lliure adhesió: els socis es donen d'alta i baixa en el moment que ho

desitgin.

● Presa de decisions democràtica: tots els socis participen al procés

de decisió. D'aquesta manera, s'aconsegueix un gran consens davant de

qualsevol repte que cal afrontar i es fomenta la implicació de tot el

món.

● Gestió normalment austera i poc arriscada: en haver de prendre

la decisió en grup, normalment la majoria són adversos al risc i no es

precipiten en determinades Inversions que puguin posar en risc el futur

de la cooperativa.

● Alta comunicació entre els socis: com que totes les persones estan

molt involucrades en el funcionament, entre elles hi ha molta

comunicació i la transmissió d'informació acostuma a ser ràpida i

eficaç.

● Hi ha la possibilitat d'inscriure's al règim de la Seguretat

Social: de qualsevol manera, ja sigui en el règim general o com a

autònom.

● Hi ha programes governamentals que els faciliten el

finançament: normalment, les entitats de crèdit no estan gaire

obertes a concedir finançament a cooperatives. Per aquest motiu, per

tal de fomentar-les, l'Administració pública acostuma a oferir

programes perquè aquest tipus d'empreses aconsegueixin el

finançament que necessiten.

● Estan exemptes de despeses de registre i impost sobre la

renda: en la mateixa línia que això, per aconseguir que siguin viables i

que apareguin més cooperatives a tot el territori, gaudeixen d'aquests

avantatges perquè no tinguin tantes càrregues i els sigui més simple la

realització dels tràmits. A més, en no haver de fer front a tanta càrrega

fiscal en comparació amb un altre tipus d'empreses, poden oferir el

mateix bé o servei d'aquestes a uns preus més competitius.

● Preferència de l'Administració a recórrer als seus serveis:

com que és una forma societària que no és gaire coneguda entre el

públic en general, l'Administració supleix aquesta manca de clients

mitjançant l'encàrrec de determinats serveis a les cooperatives.

● Es pot cobrar el Pagament Únic de la Prestació; aquelles

persones que tinguen la possibilitat d'atur, abans de constituir la

societat, poden cobrar mitjançant un sol pagament l'import

corresponent que cobrarien en cas d'estar sense feina fins a esgotar la

prestació.

Quins desavantatges té una cooperativa?

Respecte a un altre tipus d'empreses, presenta desavantatges com els

següents:

● Dificultat per accedir a finançament extern per part

d'entitats de crèdit: les cooperatives no són ben vistes per les

entitats financeres, ja que com que no tenen un organigrama o

estructura típica a nivell d'empresa les consideren d'alt risc.

● Lentitud en la presa de decisions: el fet que les decisions hagin de

ser preses per un nom tan important de membres pot arribar a

provocar que s'endarreri l'elecció d'una alternativa. En un context com

l'actual, en el qual els canvis al mercat, són tan ràpids, cal prendre les

decisions amb la màxima rapidesa possible.

● No aconsegueixen el favor governamental fins passats uns

anys: l'Administració Pública és un client molt habitual de les

cooperatives, però només es contracten aquelles que ja porten un llarg

termini de temps treballant al sector.

● Límits en la contractació de treballadors no socis: no poden

contractar aquella quantitat de treballadors que desitgin, perquè hi ha

uns límits marcats per la llei.

● Dedicació dels beneficis: en cas que hi hagi beneficis, cal

destinar-ne el 30% per cobrir pèrdues d'altres exercicis (en cas que n'hi

hagi hagut).

● Manca de formació dels seus membres: els membres d'una

cooperativa acostumen a ser experts en aquell servei o producte concret

que oferiran. Ara bé, de vegades els costa més fer determinades tasques

comptables o administratives necessàries per a tot negoci.

- Òrgans d'una cooperativa de treball:

- Assemblea General: És l'organ sobirà d'expressió de la voluntat social. El tret

diferencial de la cooperativa vers altres formes jurídiques es troba en el fet que les

decisions a l’Assemblea General es prenen segons el principi general d’una persona

un vot, sense tenir en compte la participació en el capital. A l’assemblea s’ha de

debatre i decidir qualsevol matèria que li hagi estat atribuïda expressament per la Llei

o per els estatuts socials. L’assemblea general ordinària, convocada pel Consell

Rector, es celebra una vegada a l’any, la resta d’assemblees que es puguin portar a

terme tenen la consideració d’extraordinàries.

- Consell Rector: És l’òrgan d'administració de la cooperativa i té atribuïda la

representació i el govern de la societat. (art. 53 Llei 12/2015). Els membres del

Consell Rector (com a mínim 3, excepte en el cas de les cooperatives de 2 socis) són

elegits per l’Assemblea General per un període no superior a 5 anys. Els càrrecs

poden ser reelegibles una sola vegada llevat que l'assamblea general en decideixi la

reelecció per més periodes. El funcionament intern del Consell Rector se troba

regulat als estatuts socials.

- Amb caràcter general els membres del Consell Rector han de tenir la consideració de

persona sòcia, llevat que els estatuts socials hagin previst l'existència de membres que

no siguin socis, els quals en cap cas poden superar en nombre la quarta part del total

de membres.

- Interventors de comptes: el estatuts poden preveure la existència d'aquesta

figura, que sempre ha de ser en nombre senar. La principal funció és la de

presentació de l'informe de comptes anuals i altres documents comptables a

l’assemblea. (art. 65 Llei 12/2015)

- Comitè de Recursos: Existeix quan així es marqui en els Estatuts. La seva funció

és tramitar i resoldre els recursos contra les sancions que el Consell Rector imposi als

socis. (art. 68 Llei 12/2015) Els membres del comitè de recursos (com a mínim 3) són

elegits per l’Assemblea General entre els socis.